No et disculpes per sentir
Començar un procés terapèutic pot ser un camí intens, i qui l'ha provat ho sap, hi ha vegades que resulta aclaparador. Al cap i a la fi, li mostraràs la part més vulnerable a una persona que t'escolta atenta i t'acompanya preparada per al que es trobarà, però també és una persona a la qual acabes de conéixer i, clar… De sobte ens podem trobar enfront d'emocions que no solem permetre'ns sentir sovint: tristesa, frustració, impotència, por o fins i tot ràbia continguda. I és en eixos moments, quan l'emoció ens desborda i esclafim a plorar davant d'una altra persona, i quan sorgix la necessitat de demanar perdó.
Vull convidar-te al fet que reflexions sobre això: no hi ha res a perdonar. Plorar no és un error ni una debilitat; és un senyal que estàs connectada amb les teues emocions, que estàs fent un pas cap a tu de nou i cap al teu benestar. Expressar-les en un espai segur no et fa mal a tu ni molt menys a la persona que t'està sostenint en eixe moment en consulta. Tot el contrari: és un acte de valentia i d'honestedat amb tu *mismx, un moment de contacte autèntic amb la teua experiència interna.
Acceptar i permetre't estos moments pot ser difícil i, alhora, importantíssim per a donar-li lloc al que has estat patint i ocultant fins ara. Potser et resulta incòmode sentir que la teua vulnerabilitat està a la vista o témer que en expressar les teues emocions incomodes a la psicòloga/o. No obstant això, part de la teràpia consistix a poder explorar i sostindre el malestar sense jutjar-lo, reconeixent que les emocions intenses formen part de la vida i del procés de creixement personal.
🌿 Trencar a plorar no és un error
Quan plores en teràpia, no estàs fallant ni fent alguna cosa malament. Al contrari, estàs exercint un dret fonamental cap a tu mateixa: el dret a sentir i a expressar-lo sent coherent a la teua història d'aprenentatge. Eixe plor és una resposta natural a experiències doloroses, a records difícils o fins i tot a la pressió de mantindre unes certes emocions contingudes durant molt de temps i davant molta gent.
Disculpar-te per plorar pot ser un reflex de l'autoexigència que moltes portem dins, eixa veu interna que ens diu que no podem mostrar-nos o que hem de controlar tot el que sentim, i part de culpa la té el positivisme tòxic (m'anireu coneixent perquè solc posicionar-me en molts temes!) que tan normalitzat tenim en la societat en la qual vivim i que sembla que tindre dies o èpoques dolentes, emocions desagradables, o experiències aversives siga exclusivament culpa de com decidim prendre'ns les coses, i ja et dic que no poden estar mes equivocades. En psicoteràpia, eixe control no és necessari. Ací, plorar és un pas necessari per a alliberar malestar, per a fer-los un *huequito a les teues emocions i per a avançar en el camí que t'hages proposat.
Permet-te sentir-ho sense juí. Permet-te plorar sense demanar perdó. I recorda que estar emocionalment present, encara que faça mal, és un dels gestos més importants d'autocura que pots oferir-te a tu mateixa.
Com aprofitar estos moments tan necessaris en teràpia
- Permet-te sentir: Una vegada mes insistisc, expressar-te forma part del procés terapèutic.
- Expressa les teues necessitats: és un acte de lleialtat cap a tu mateixa i d'assertivitat emocional.
- Confia en el teu terapeuta: som ací justament per a acompanyar-te i sostindre't, no per a jutjar.
- Integra el moment: el que sents és part del camí cap a la comprensió i el canvi, no un obstacle.
🧠🌱
📚 Referències
- Gross, J. J. (2015). Emotion regulation: Current status and future prospects. Psychological Inquiry, 26(1), 1–26. https://doi.org/10.1080/1047840X.2014.940781
- Linehan, M. M. (2015). DBT skills training manual. Guilford Publications.
- Hayes, S. C., Strosahl, K., & Wilson, K. G. (2016). Acceptance and commitment therapy: The process and practice of mindful change (2nd ed.). Guilford Press.
